L’Avui acaba de publicar, en la seva versió en paper, una entrevista a la Carme Junyent (ecolingüista i creadora del GELA) justament ara que jo estava llegint, gairebé en paral·lel, diverses obres seves i el treball de doctorat del Pere Comellas, dirigit per ella, entorn a quelcom tan crucial per al futur de les llengües com són les actituds lingüístiques dels parlants més joves i en l’àmbit de l’ensenyament.

Per si us interessa i no la coneixíeu, teniu aquí una descripció més detallada del procés d’extinció de les llengües (i de la catalana en concret), de la pròpia Carme Junyent, de la qual voldria destacar unes línies que em permetran introduir una recent novetat editorial i lligar alhora aquesta entrada amb el següent lliurament d’aquesta sèrie:

I és que els processos de substitució lingüística tenen tants trets en comú que és inevitable pensar que, de la mateixa manera que anem plegats cap a l'extinció, hem de capgirar el nostre destí conjuntament... amb la col·laboració imprescindible dels parlants de llengües majoritàries que hi tenen a perdre tant com nosaltres i als quals, com a nosaltres, se’ls està negant un coneixement i una informació imprescindibles per poder assumir un paper responsable en la preservació de la diversitat lingüística.

Als parlants de llengües majoritàries —també majoritàriament monolingües o bilingües només de llengües internacionals—, no només se’ls nega la percepció de les llengües com a patrimoni de la humanitat, sinó que, com hem vist tants cops en aquesta bitàcola, se’ls està inculcant un concepte purament capitalista, colonial i neoliberal de les llengües, segons el qual el valor d’una llengua es mesura en funció del seu potencial d’universalització (d’expansió, globalització i deslocalització, de fet; o del que Karen Woolard anonema «ideologia de l’anonimat») i en la capacitat productiva de la seva comunitat de parlants (sense esmentar mai quins són els beneficiaris reals d’aquesta productivitat); un concepte reduccionista que relaciona el «progrés» dels ciutadans amb l’abandonament lingüístic de les llengües més locals, amb menys pes demogràfic o econòmicament més febles.

Pel que fa al català i la seva projecció escrita, ja ho deia, de fet, la Carme Chacón: «Catalunya ha de ser el primer editor en català i castellà [...] el català no ha de suposar un fre», per molt que el castellà sigui no només un fre sinó tota una marxa enrere per al català, gràcies a aquest bilingüisme asimètric/diglòssic (trampós, de fet) que els reduccionistes tant celebren i que els monolingües mai adoptarien.

Sortosament, de tant en tant, hi ha al món mostres de lucidesa en parlants de llengües majoritàries com el lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, no només capaç de reconèixer els paranys del discurs de la grandesa i universalitat de les llengües colonials, i de descriure’l i analitzar-lo (1 i 2), sinó d’afirmar ¡a El Mundo!, sense embuts, quelcom de tant evident com que «Según la definición que yo hago del nacionalismo lingüístico, no existe ni el vasco, ni el catalán ni el gallego. A ningún catalán se le ocurriría pensar que su lengua se hablara en Málaga. Y sería extraño que el catalán fuera la lengua oficial en Castilla. Sin embargo, que el castellano se considera lengua oficial en Cataluña se considera normal. Y no, es tan anómala una cosa como la otra. En la ideología nacionalista españolista, cuando hay un paso que pueda poner en duda que el castellano sea dominante, hay protestas».

Però el més curiós de tot no és trobar aquests oasis intel·lectuals en el desert, sinó constatar la paradoxa que, en l’actual competició pel podi de la primera divisió de les llengües, els teòrics i estrategs de la francofonia, la lusofonia i la hispanofonia abracen el discurs de la diversitat per justificar les seves ambicions expansives, com ben aviat veurem aquí.

Silvia Senz (Sabadell)

Etiquetas: ecolingüística, vida, mort, llengües, minorització, substitució, lingüística, capitalisme, liberalisme, nacionalisme, diglòssia

Ja ho dèiem fa ben pocs dies: la perversió del discurs del multilingüisme, de l’interculturalisme i de la defensa dels drets lingüístics en societats cada cop més complexes (lingüística i culturalment) és, hores d’ara, l’estratègia desplegada pels interessats en perpetuar l’estatus d’hegemonia de la llengua castellana a Espanya, i per reclamar-hi un estatus equiparable al de l’anglès (o almenys al del francès) en el món.

Una mostra ben clara és el groller parany de l’escola pública catalana que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, vol obrir a la capital «en atenció» a la demanda que hi ha per part de la comunitat catalana instal·lada a Madrid —confonent, com sempre, l’essència del que és públic amb els criteris propis del sector privat empresarial—, amb un afany exemplificador/distorsionador ben palès en aquesta genial paròdia del nois del Polònia.

Afortunadament, la reacció del Departament d’Educació mostra que no som tan babaus d’empassar-nos l’ham: ha ofert d’ampliar el suport perquè els alumnes estrangers puguin aprendre la seva llengua i cultura d’origen en horari extraescolar:

El Departament d’Educació potenciarà les classes extraescolars destinades a aquells alumnes que volen aprendre la cultura i llengua d’origen pròpia. A Catalunya en el curs 2007-2008, 1902 alumnes estudien la llengua materna com a activitat extraescolar als mateixos centres docents. Les llengües que actualment es poden aprendre són l’àrab, el xinès, l’amazig, l’holandès, el portuguès i el romanès. El director general d’Innovació, Joan Badia, ha explicat que des del Departament s’han signat convenis amb institucions, consolats o associacions perquè els alumnes puguin aprendre la seva llengua amb l’objectiu de preservar la “riquesa lingüística” del país.
Actualment, les llengües maternes més esteses entre l’alumnat català són l’àrab, l’amazig, el romanès i el xinès (mandarí). En total, els alumnes d’origen estranger a Catalunya procedeixen de 155 estats diferents, però parlen més de 250 llengües. A banda de potenciar les classes extraescolars, el Departament, fruit d’una resolució del Parlament de Catalunya, està treballant per incorporar com a llengua extraescolar el quítxua, que es parla a països com Equador, Bolívia, Xile o l’Argentina, i en un futur l’urdu, que es parla majoritàriament a l’Índia i el Pakistan.

Per sort, al Govern de la Generalitat de Catalunya encara li queda un bri de discerniment del que és públic i del que és privat, i del que significa veritablement, des d’un punt de vista educatiu, harmonitzar els diferents papers de les llengües (cohesió social, funcionalitat i enriquiment cultural). I ha demostrat que té, a més, clara consciència de la necessitat d’allunyar-se d’una polarització castellanoparlants/catalanoparlants que no només és nociva, sinó que ja no respon a cap realitat social (vegeu 1 i 2).

Per cert, de la notícia citada, no es perdi el lector la lectura de la relació entre respecte a la diversitat i millora dels negocis, un fet que encara moltes empreses (no cal dir les editorials catalanes) ignoren i que fa que no promoguin com cal el desenvolupament i implementació empresarial de les tecnologies lingüístiques que tan fàcilment podrien franquejar els obstacles de la diversitat.

Ja ho comentava en Miquel Pueyo a El fantasma de la mort del català (pp. 77 i 78):

[...] moltes empreses, multinacionals o no, són cada cop més conscients dels inconvenients que els planteja pretendre funcionar en una sola llengua —l’any 2000, al Regne Unit, l’Informe Nuffield va demostrar a les empreses britàniques que confiaven excessivament en l’autosuficiència del seu monolingüisme anglès [el mateix que passa amb el castellà a les empreses espanyoles que operen a Espanya i Amèrica Llatina] i que això els estava fent perdre un 20 % d’oportunitats de negoci , davant dels competidors que podien atendre els clients en les seves respectives llengües—. Per tant, l’ús de la llengua del client és una estratègia intel·ligent de proximitat que augmenta la seva satisfacció i que en facilita la fidelització. L’experiència de grans empreses catalanes que posen a disposició dels seus clients webs multilingües per interaccionar amb ells i per a les seves transaccions econòmiques [...] demostra que entre un 80 % i un 98 % d’aquesta tria, l’opció es la llengua catalana.

 

 

Actualització (03/03/2008): Per la seva banda, com recollia recentment el diari digital Directe!cat, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha començat a distribuir entre els assistents a les fires internacionals el llibret informatiu Catalan, a business opportunity (en anglès) explicant l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana i el potencial del mercat en català.

 

Silvia Senz (Sabadell)

Etiquetas: multilingüisme, interculturalisme, escola, pública, educació, empreses, tecnologia, lingüística, riquesa

Ahir, 21 de febrer, l’Any Internacional de les Llengües (2008) es va obrir amb la celebració del  Dia Internacional de la Llengua Materna, una diada anual instituïda l’any 1999 per la Conferència General de la UNESCO, per tal de cridar l’atenció sobre la fragilitat de milers de llengües que, durant els darrers segles, s’han anat convertint en llengües marginals en un context de consolidació de llengües oficials i de llengües de comunitats lingüístiques més poderoses des del punt de vista demogràfic, econòmic o mediàtic.

És, doncs, no només una data de celebració del multilingüisme, sinó de quelcom molt més necessari en temps de globalització uniformadora i reduccionista: de reivindicació de la sostenibilitat del patrimoni lingüístic de la humanitat. Perquè amb la desaparició d’una llengua, «perdem el coneixement col·lectiu, únic i mil·lenari, transmès per aquesta llengua [...]. Això pot incloure esferes del coneixement humà com la història, generalment oral, l’ecologia, la biodiversitat, les plantes medicinals, les pràctiques espirituals, la literatura oral, l’humor, les cançons, etc. També implica la pèrdua de la identitat social i cultural, ja que el símbol d’identitat grupal més poderós és la llengua». (Llengües d’Amèrica. IV Fòrum de les Llengües Ameríndies/Lenguas de América. IV Forum de las Lenguas Amerindias, Casa Amèrica Catalunya-ACCD-Linguapax-Linguamón, Barcelona, Km 13.774, 2007, cap. «Diversitat cultural i patrimoni cultural immaterial a Amèrica Llatina i el Carib», p. 174.)

Tanmateix, no falta qui (1, 2,* 3...) en perverteix i capgira el contingut reivindicatiu, en una acomodació del discurs de l’ecolingüística al neoliberalisme aristolingüístic que, en combinació amb el nacionalisme espanyol, té a Espanya usos estratègics tant en la legitimació de l’estatus de privilegi de la llengua castellana de portes endins, com en la legitimació del seu estatus de llengua internacional «de primera divisió» —i de les accions coordinades i les polítiques cultural, exterior i econòmica* que la promouen— de portes enfora (fet que ben aviat analitzarem en aquest blog). Com denunciaven Joan Moles i Jordi Palou a «Salvar les llengües americanes: el que fem malament, sabem fer-ho millor?» (o. cit., pp. 36-46), no debades els governs europeus —l’espanyol inclòs—, els seus polítics, els seus intel·lectuals i els seus mitjans de comunicació han construït un doble discurs, ple de cinisme, sobre les llengües:

1) el políticament correcte, segons el qual s’elogia la diversitat lingüística («Què boniques, importants i bla, bla, bla que són les llengües dels altres! Com més exòtiques, rurals, petites, folklòriques, aïllades... més boniques i interessants!»);

2) el NIMBY (not in my back yard), segons el qual la diversitat lingüística està molt bé, però sempre que no hi haguem de destinar gaire recursos, no entorpeixi l’avenç nacional i internacional de la nostra pròpia llengua, i puguem confinar-la en reserves lingüístiques (per a les llengües que encara malden per perviure) o en museus antropològics (per a les que ja han «traspassat»). Una actitud de la qual, per cert i paradoxalment, no estem exempts els catalanoparlants a l’hora d’implicar-nos en el qüestionament dels estralls de l’herència lingüística colonial i post-colonial de l’espanyol més enllà de les nostres fronteres.

Potser que ens ho fem mirar.

Silvia Senz (Sabadell)

 

 

*Recomanem als lectors d’A&C que llegeixin també amb atenció els encertats comentaris al peu d’aquestes notícies.

 

Etiquetas: Dia, Internacional, de, la, Llengua, Materna, ecolingüística, sostenibilitat, cinisme

 

Via aquest web. Però n’hi deu haver moltes maneres més...

 

Acholi - Mot ki Yomcwing Botwo Me Mwaka Manyen

Adhola - Wafayo Chamo Mbaga & Bothi Oro Manyeni

Aeka- Keremisi jai be

Afrikaans - Geseende Kerfees en ‘n gelukkige nuwe jaar

Ahtna - C’ehwggelnen Dzaenh

Aklanon - Malipayon nga Paskwa ag Mahigugmaon nga Bag-ong Dag-on

Albanian - Gëzuar Krishlindjet Vitin e Ri!

Aleut - Kamgan Ukudigaa

Alsatian - E gueti Wïnâchte & E glecklichs Nej Johr!

Alur - Wafoyo Kado Oro & Wafoyo Tundo Oro manyeni

Alutiiq - Spraasnikam & Amlertut Kiaget!

American Sign Language

Amharic - Melkam Yelidet Beaal

Amuesha - Yomprocha’ ya’ nataya

Andalusian - Felíce Pahjcua y Felí Año, or Felí Navidá y Próhjpero Año Nuevo

Angami - U kenei Christmas mu teicie kes a-u sie teicie
kesa-u sie niepete keluo shuzaie we

Apache (Western) - Gozhqq Keshmish

Arabic - I’D Miilad Said ous Sana Saida

Aragonese - Nabidà! & Goyosa Añada benién

Aramaic - Edo bri’cho o rish d’shato brich’to!

Aranés - Bon Nadau!

Arawak - Aba satho niw jari da’wisida bon

Armenian - Shenoraavor Nor Dari yev Soorp Janunt

Aromanian - Crãciunu hãriosu shi unu anu nãu, bunu!

Araucanian - Wi tripantu in che

Asturian - Bones Navidaes & Gayoleru anu nuevu!

Assamese - Rongaali Bihur xubhessaa lobo

Ata - Maroyan na Pasko woy kaopia-an ng Bag-ong
Tuig kaniyo’t langon mga sulod

Aukan - Wi e winsi i wan bun nyun yali

Aymara - Sooma Nawira-ra

Azeri - Tezze Iliniz Yahsi Olsun

Bafut - Mboni Chrismen & Mboni Alooyefee

Bahasa/Malaysia - Selamat Hari Natal dan Tahun Baru

Bamoun - Poket Kristmet & Poket lum mfe

Banen - Enganda ye hiono mes & Hion Hios Hes

Bandang - Mbung Mbung Krismie & Mbung Mbung Ngouh Suiie

Basque - Zorionak eta Urte Berri On!

Bassa - Ngand Nwi Lam & Mwi Lam

Batak Karo - Mejuah-juah Ketuahen Natal

Bemba - Kristu abe nenu muli ino nshiku nkulu ya Mwezi

Belorussian - Winshuyu sa Svyatkami i z Novym godam!

Bengali - Shuvo Baro Din - Shuvo Nabo Barsho

Bhojpuri - Naya Sal Mubarak Ho

Bicolano - Maugmang Capascuhan asin Masaganang Ba-gong Taon!

Bislama - Mi wisim yufala eerywan one gutfala Krismas
& mo wan hapi New Year long

Blaan - Pye duh di kaut Kristo klu munt ug Felemi Fali!

Blackfoot - I’Taamomohkatoyiiksistsikomi

Bohemian/Czech - Prejeme Vam Vesele Vanoce a Stastny novy rok

Brahui - Arkas caik xuda are

Breton - Nedeleg laouen na bloav ezh mat

Bulgarian - Chestita Koleda i Shtastliva Nova Godina

Bulu - Duma e bo’o

Bura - e be Zambe e Usa ma ka Kirisimassu

Catalan - Bon Nadal i feliç any nou!

Cantonese - Seng Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok

Carib - Sirito kypoton ra’a

Carrier - Zoo dungwel & Soocho nohdzi doghel

Carolinian - Ameseighil ubwutiiwel Layi Luugh me raagh fee

Cebuano - Malipayong Pasko ug Bulahang Bag-ong Tuig!

Chamorro - Filis Pasgua & Filis Anu Nuebo

Chaha Bogem h n mh m & Boxem as nana-h m

Chamba - Wi na ge nyare Su dome Kirismass

Chavacano - Felices Pascua y Prospero Anyo Nuevo

Cherokee - Danistayohihv & Aliheli’sdi Itse Udetiyvsadisv

Cheyenne - Hoesenestotse & Aa’e Emona’e

Chichewa - Moni Wa Chikondwelero Cha Kristmasi

Chiga - Mwebare khuhika - Ha Noel

Choctaw - Yukpa, Nitak Hollo Chito

Cornish - Nadelik looan na looan blethen noweth

Corsican - Bon Natale e Bon capu d’ annu

Cree - Mitho Makosi Kesikansi

Creek - Afvcke Nettvcakorakko

Creole/Seychelles - Bonn e Erez Ane

Croatian - Sretan Bozic

Dagbani - Ni ti Burunya Chou & Mi ti yuun

Damara/Nama - Khiza

Danish - Glædelig Jul og godt nytår

Dibabawon - Marayaw na Pasko aw Bag-ong Tui g kaniyo tibo na mga soon

Dinka - Miet puou yan dhiedh Banyda tene Yin

Dine/Navajo - Ya’at’eeh Keshmish

Divehi - Ufaaveri aa ahareh

Dschang - Chrismi a lekah Nguo Suieh

Duri - Christmas-e- Shoma Mobarak

Dutch - Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar!

Egyptian - Colo sana wintom tiebeen

English - Merry Christmas & Happy New Year

Eritrean - Rehus-Beal-Ledeat

Esperanto - Gajan Kristnaskon & Bonan Novjaron

Estonian - Rõõmsaid Jõulupühi ja Head uut aastat

Ethiopian - enkuan le berhane ledtu adrswo

Éwé - Blunya na wo

Ewondo - Mbemde abog abyali nti! Mbembe Mbu!

Faroese - gleðilig jól og eydnuríkt nýggjár!

Fali - Use d’h Krismass

Farsi - Sal-e no mubarak

Fijian - Me Nomuni na marau ni siga ni sucu dei na yabaki vou

Finnish - Hyvää Joulua or Hauskaa Joulua - 0nnellista uutta vuotta

Flemish - Zalig Kerstfeest en Gelukkig nieuw jaar

French - Joyeux Noël et Bonne Année!

Frisian - Noflike Krystdagen en in protte Lok en Seine yn it Nije Jier!

Friulian - Bon Nadâl e Bon An Gnûf

Fulfulde - Jabbama be salla Kirismati

Gaddang - Mangamgam Bawa a dawun sikua diaw amin

Galician - Bon Nadal e Bo Ani Novo

Gari - !Soalokia God i gotu vasau, mi lao ke ba na
rago vanigira ara dou i matana!

Gciriku - Mfiyawidi yaKrisimisa & Marago ghaMwaka waUpe

Georgian - Gilotsavt Krist’es Shobas & Gilosavt akhal ts’els

German - Fröhliche Weihnachten und ein glückliches Neues Jahr!

Gikuyu - Gia na Thigukuu njega Na MwakaM weru wi Gikeno

Gitskan - Hisgusgitxwsim Ha’niisgats Christ gankl Ama Sii K’uuhl!

Golin - Yesu kule nongwa kaun umaribe ongwa ena mone di mile wai wen milo

Greek - Kala Christougenna Ki’eftihismenos O Kenourios Chronos

Greenlandic - Juullimi Ukiortaassamilu Pilluarit

Guahibo - Pexania Navidadmatacabi piginia pexaniapejanawai paxainaename

Guambiano - Navidadwan Tabig tugagunrrigay & Sru pilawan kasrag utunrrigay

Guarani - Avyaitete ahi ko Tupa ray arape qyrai Yy Kapyryin rira

Guarayu - Imboeteipri tasecoi Tupa i vave! & Ivve ava Tupa
rembiaisu toyuvirecoi turpi oyeaisusa pipe!

Gujarati - Natal ni shub kaamnao & Saal Mubarak

Gwere - Osusuku Omusa & Masuke Omwaka

Gwich’in - Drin tsal zhit shoh ohlii & Drin Choo zhit zhoh ohlii

Han - Drin tsul zhit sho ahlay & Drin Cho zhit sho ahlay

Hausa - Barka da Kirsimatikuma Barka da Sabuwar Shekara!

Hawaiian - Mele Kalikimaka & Hauoli Makahiki Hou

Haya - Waihuka na Noeli & Waihhuka n ‘Omwaka

Hebrew - Mo’adim Lesimkha. Shanah Tova

Heiban - Ati kalo gathje uwa gigih

Herero- Okresmesa ombwa Ombura ombe ombwa

Hiligaynon - Malipayon nga paskua & Malipayon Nga Bag-ong tuig

Hindi - Shubh Naya Baras

Holo - Seng-tan khoai-lok!

Hmong - Nyob Zoo Xyoo Tahiab

Hungarian - Kellemes karácsonyi ünnepeket és Boldog újévet!

Hungduan - Maphon au nitungawan. Apo Dios Kituwen baron di toon

Iban - Selamat Ari Krismas enggau Taun Baru

Ibanag - nga Pascua

Icelandic - Gleðileg Jól og Farsaelt Komandi ár!

Igbo - Ekelere m gi maka Keresimesi na ubochi izizi afo ozo

Ikiribati - Te Mauri, Te Raoi ao Te Tabomoa nakoimi nte Kirimati ao te Ririki ae Bou

Ilocano - Naimbag a Pascua ken Naragsac nga Baro nga Tawen!

Imbongu - Gotenga malo Jisasi Karaist

Indonesian - Selamat Hari Natal & Selamat Tahun Baru

Inuktitut - quviasupvisiutsiarit arraagurmilu nutaami !

Inupiaq - Annaurri Aniruq & Paglaun Ukiutchiaq

Inupiatun - Quvianaq Agaayuniqpak

Iraqi - Idah Saidan Wa Sanah Jadidah

Irish - Nollaig Shona Dhuit

Iroquois - Ojenyunyat Sungwiyadeson homungradon nagwutut & Ojenyunyat osrasay

Italian - Buon Natale e Felice Anno Nuovo

Japanese - Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto

Javanese - Sugeng Natal lan warsa enggal

Jèrriais - Bouan Noué et Bouanne Année

Kabyle - Assegwas ameggaz

Kadazan - Kotobian Tadau Do Krimas om Toun Vagu

Kahua - Na vagevageha surireua na Kirisimasi ma na harisi naoru

Kala Lagaw Ya - Ngi ngayka Koei trimal Kaz

Kambaata - eman haaro wegga illisholce

Kamba - Ithiwa na Kisimsi Kiseo & Na Mwaka Mweu Museo

Kannada - Hosa Varushada Subhasayagalu

Karelian - Rastawanke Sinun, Uvven Vuvenke Sinun

Kaqchiquel - Dios tik’ujie’ avik’in

Kashmiri - Christmas Id Mubarak

Kawalib - Amirnar Krismas Gi

Khasi - Krismas basuk & Snem thymmai basuk

Kimeru - ugie na thigunku ijega na mwaka jumweru

Kinyarwanda - Umunsi Mwiza

Kirundi - Noeli Nziza & Umwaka Mwiza

Kom - Isangle Krismen & Isangle beng i fue

Konkoni - Khushal borit Natalam

Korafe - Keremisi ewewa

Korean Sung Tan Chuk Ha

Kosraean - Tok Tapeng & Engan ya sasu

Koyukon - Denaahto’ Hoolaank Dedzaanh Sodeelts’eeyh

Krio - Appi Krismes en Appi Niu Yaa

Kuanua - A Bona Lukara na Kinakava

Kurdish - Seva piroz sahibe u sersala te piroz be

Kwangali - Kerekemisa zongwa & Erago moMumvho gomupe

Kyrghyz - JangI jIlIngIz guttuu bolsun!

Ladin - Bon Nadel y Bon Ann Nuef

Lakota - Wanikiya tonpi wowiyuskin & Omaka teca oiyokipi

Lamnso - Kisheri ke Kisimen & Vijung ve kiya kefiyki

Lango - Afoyo Chamo Mwake & Apoyo Mwaka Manyeni

Latin - Pax hominibus bonae voluntatis

Latvian - Prieci’gus Ziemsve’tkus un Laimi’gu Jauno Gadu!

Lausitzian - Wjesole hody a strowe nowe leto

Lebanese - Milad Saeed wa Sanaa Mubarakah

Limburgisch - ne gooie keersmès en e zaolig nujjaor!

Lithuanian - Linksmu Kaledu ir laimingu Nauju metu

Livonian - Jovi talshpivdi un Vondzist uto aigasto

Lower Tanana - Bet’oxdilt’ayi bedena’ ch’exulanhde dranh ninoxudedhet

Lozi - Kilisimasi ya nyakalalo & Silimo se sinca sa tabo

Luganda - Amazalibwa Agesanyu & N’Omwaka Omujaa Ogwemirembe

Lugbara - Enyaa Krismas moke dika efii eli o’diru ria moke

Luhya - Isuguku Indahi & Nu Muhiga Musha

Luo - Sikuku Mar Higa Kod Mor & Mar Kiga Manyien
Luritja - Wai! Nyuntu Larya?

Luxembourgeois - Schéi Krëschtdeeg an e Schéint Néi Joer

Macedonian - Srekan Bozik I Nova Godina

Madura - Pada salamet sabhala bengko areja