Blogia
addendaetcorrigenda

Lara Bosch, la nostra creu

Lara Bosch, la nostra creu

Del bloc de l'Hèctor López Bofill:

 

Les nostres creus

29.06.2007 ! 05.00 h

Si l’any passat vam haver de suportar la concessió de la creu de Sant Jordi a aquest exemple de catalanitat i de compromís amb el país que es diu Javier Godó (conde de Godó), aquest any no ens hem quedat curts veient com el Govern d’Entesa en la seva formació de gala li estrenyia la mà a aquest agent del subdesenvolupament nacional anomenat José Manuel Lara Bosch.
Astora la poca capacitat de reacció i la poca vocació transformadora d’aquesta Generalitat composada per partits d’esquerres que es barreja i honora la mateixa gent que Pujol havia flirtejat, amb la diferència que, com a mínim, el pujolisme no havia caigut en l’humiliació de reconèixer-los amb distincions patriòtiques.
L’afer de les creus de Sant Jordi revela amb tota cruesa la dinàmica política i cultural en la qual s’està caient d’ençà de la constitució del nou Govern: un silenci convertit en evaporació ideològica que acaba reforçant els poders fàctics immobilistes de sempre. Per dir-ho de manera més gràfica: imitar l’estratègia pujolista però encara pitjor perquè no s’obté res a canvi ni en termes nacionals ni, per descomptat, en termes socials. Així doncs, l’emancipació nacional ha de venir de la mà del president del Círculo de Economía? D’un dels principals actors implicats fins a les celles en la frenada de l’Estatut? D’un d’aquests descendents dels ocupants que van treure tacada amb la situació de dominació franquista i que serien els primers en deixar-se subornar pels poders fàctics espanyols si aquests encara tinguessin la intel·ligència de voler-los comprar?
Veure algunes autoritats de l’independentisme català al costat d’aquests espècimens no deixa de provocar el més justificat dels alarmismes. Què els fa pensar que triomfaran allà on Pujol va fracassar? Hi ha elements d’infraestructura mental nacional que impedeix tot
a mena d’acord amb aquesta gent. Si busquen en José Manuel Lara un recolzament que ja no té res a veure amb una política de “desconnexió” amb Espanya sinó la simple promoció personal, també val a dir que s’equivoquen. Perquè aquesta casta es mobilitzi a favor d’algú cal que obtinguin alguna cosa a canvi i la joguina del govern de la Generalitat és massa precària per oferir res que pugui interessar. Segur que amb una creu de Sant Jordi, que vagin a saber on se la penjaran, no n’hi haurà prou.

1 comentario

manuel allue -

Boníssim post. Encreuat.