Blogia
addendaetcorrigenda

La riquesa de les llengües, 15: el cervell dels bilingües

La riquesa de les llengües, 15: el cervell dels bilingües

[Anterior nota de la sèrie: La riqueza de las lenguas, 14: alternativas a la lengua común como vehículo de intercomunicación]

 

— [...] Per cert, com funciona el cervell d’un nen bilingüe? Laurent Sagart diu que el plurilingüisme és el futur de l’home.

— A França, sovint en fem un gra massa perquè des de l’escola de Jules Ferry solem ser monolingües. Però el bilingüisme és una situació normal per tot arreu —a Catalunya, per exemple, per quedar-nos prop de casa. Amb les tècniques d’imatge, és molt interessant observar què passa en el cervell dels bilingües quan parlen la seva primera llengua o la segona. En l’adult, veiem que en la zona frontal s’activen dues regions diferents segons si parla en una llengua o en l’altra. En canvi, pel que fa a la comprensió del llenguatge, no s’ha trobat cap diferència visible, si més no de moment, en els bilingües «de debò»: sembla que utilitzen exactament les mateixes regions tempoparietals de l’esquerra per a les dues llengües. En els «falsos» bilingües —tots els qui parlen una segona llengua però amb més dificultats que la llengua materna—, es troben totes les configuraciones possibles, incloent-hi una separació total de les regions actives entre les dues llengües: la llengua materna a l’esquerra i la segona llengua a la dreta! Com si hi hagués una estructura única per aprendre la primera llengua, i després el cervell optés entre diferents estratègies possibles, potser en funció dels mètodes d’aprenentatge o de l’edat. Evidentment, queda una qüestió per resoldre: ¿els bilingües perfectes utilitzen les mateixes regions cerebrals esquerres en les dues llengües perquè han esdevingut igual de competents en una llengua i en l’altra, i, per tant, ja no necessiten les regions accessòries, o són perfectament bilingües perquè des del principi han optat per una estratègia eficaç basada en les regions cerebrals esquerres? Sempre ens trobem amb la història de l’ou i la gallina.

Ghislaine Dehaene, a La història més bonica del llenguatge (trad. d’Anna-Maria Corredor), Barcelona: Edicions de 1984, 2009, pp. 170-171.


Trobareu informació més especialitzada als webs dels grups de recerca de quatre universitats del País Vasc, el País Valencià i Catalunya: La mente bilingüe: adquisición, percepción, procesamiento y representación y Consolider 2010 - Bilingualismo, Neurociencia y Cognitiva. Vegeu-ne la presentació (en castellà) feta a la UIMP per una de les seves investigadores principals, la Núria Sebastián:

 

 

Silvia Senz

0 comentarios