La riquesa de les llengües 2: tots els beneficis de la promoció de la diversitat

Ja ho dèiem fa ben pocs dies: la perversió del discurs del multilingüisme, de l’interculturalisme i de la defensa dels drets lingüístics en societats cada cop més complexes (lingüística i culturalment) és, hores d’ara, l’estratègia desplegada pels interessats en perpetuar l’estatus d’hegemonia de la llengua castellana a Espanya, i per reclamar-hi un estatus equiparable al de l’anglès (o almenys al del francès) en el món.

Una mostra ben clara és el groller parany de l’escola pública catalana que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, vol obrir a la capital «en atenció» a la demanda que hi ha per part de la comunitat catalana instal·lada a Madrid —confonent, com sempre, l’essència del que és públic amb els criteris propis del sector privat empresarial—, amb un afany exemplificador/distorsionador ben palès en aquesta genial paròdia del nois del Polònia.

Afortunadament, la reacció del Departament d’Educació mostra que no som tan babaus d’empassar-nos l’ham: ha ofert d’ampliar el suport perquè els alumnes estrangers puguin aprendre la seva llengua i cultura d’origen en horari extraescolar:

El Departament d’Educació potenciarà les classes extraescolars destinades a aquells alumnes que volen aprendre la cultura i llengua d’origen pròpia. A Catalunya en el curs 2007-2008, 1902 alumnes estudien la llengua materna com a activitat extraescolar als mateixos centres docents. Les llengües que actualment es poden aprendre són l’àrab, el xinès, l’amazig, l’holandès, el portuguès i el romanès. El director general d’Innovació, Joan Badia, ha explicat que des del Departament s’han signat convenis amb institucions, consolats o associacions perquè els alumnes puguin aprendre la seva llengua amb l’objectiu de preservar la “riquesa lingüística” del país.
Actualment, les llengües maternes més esteses entre l’alumnat català són l’àrab, l’amazig, el romanès i el xinès (mandarí). En total, els alumnes d’origen estranger a Catalunya procedeixen de 155 estats diferents, però parlen més de 250 llengües. A banda de potenciar les classes extraescolars, el Departament, fruit d’una resolució del Parlament de Catalunya, està treballant per incorporar com a llengua extraescolar el quítxua, que es parla a països com Equador, Bolívia, Xile o l’Argentina, i en un futur l’urdu, que es parla majoritàriament a l’Índia i el Pakistan.

Per sort, al Govern de la Generalitat de Catalunya encara li queda un bri de discerniment del que és públic i del que és privat, i del que significa veritablement, des d’un punt de vista educatiu, harmonitzar els diferents papers de les llengües (cohesió social, funcionalitat i enriquiment cultural). I ha demostrat que té, a més, clara consciència de la necessitat d’allunyar-se d’una polarització castellanoparlants/catalanoparlants que no només és nociva, sinó que ja no respon a cap realitat social (vegeu 1 i 2).

Per cert, de la notícia citada, no es perdi el lector la lectura de la relació entre respecte a la diversitat i millora dels negocis, un fet que encara moltes empreses (no cal dir les editorials catalanes) ignoren i que fa que no promoguin com cal el desenvolupament i implementació empresarial de les tecnologies lingüístiques que tan fàcilment podrien franquejar els obstacles de la diversitat.

Ja ho comentava en Miquel Pueyo a El fantasma de la mort del català (pp. 77 i 78):

[...] moltes empreses, multinacionals o no, són cada cop més conscients dels inconvenients que els planteja pretendre funcionar en una sola llengua —l’any 2000, al Regne Unit, l’Informe Nuffield va demostrar a les empreses britàniques que confiaven excessivament en l’autosuficiència del seu monolingüisme anglès [el mateix que passa amb el castellà a les empreses espanyoles que operen a Espanya i Amèrica Llatina] i que això els estava fent perdre un 20 % d’oportunitats de negoci , davant dels competidors que podien atendre els clients en les seves respectives llengües—. Per tant, l’ús de la llengua del client és una estratègia intel·ligent de proximitat que augmenta la seva satisfacció i que en facilita la fidelització. L’experiència de grans empreses catalanes que posen a disposició dels seus clients webs multilingües per interaccionar amb ells i per a les seves transaccions econòmiques [...] demostra que entre un 80 % i un 98 % d’aquesta tria, l’opció es la llengua catalana.

 

 

Actualització (03/03/2008): Per la seva banda, com recollia recentment el diari digital Directe!cat, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha començat a distribuir entre els assistents a les fires internacionals el llibret informatiu Catalan, a business opportunity (en anglès) explicant l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana i el potencial del mercat en català.

 

Silvia Senz (Sabadell)