Un any de lInfoedicat
M’ha passat volant, però avui fa ja un any que, amb el suport inicial d’en Xavier Rull, vaig endegar el butlletí Infoedicat a Grups de Google. Excepte en Xavier, la Montse Alberte i jo mateixa, ningú no coneix la seva història, o sigui que potser seria bon moment per fer-la pública.
L’any 2006, per raons que no vénen al cas, la Montse Alberte i jo vam reconvertir la llista de debat i consulta (Editexto) sobre llengua castellana, lexicografia i món editorial, que administràvem al servei de llistes de la RedIris, en un butlletí informatiu sobre els mateixos temes: Infoeditexto, que va començar a caminar heretant els subscriptors de la llista precedent. En comparació amb el que va ser Editexto (un maldecap), Infoeditexto es va anar convertint en una font d’informació i un banc documental certament útil i enriquidor, que va anar creixent de manera sostinguda. Malgrat que tant la Montse com jo som llicenciades en filologia hispànica, tot i que cadascuna amb especialitats de postgrau diferents (lingüística aplicada i edició), pel fet de ser catalanes tenim una especial sensibilitat pel que fa a la diversitat lingüística, que també es reflecteix en la filosofia editorial que sempre hem volgut promoure des del nostre butlletí: la bibliodiversitat. Per aquesta raó, de tant en tant anàvem enviant a Infoeditexto notícies i documents relacionats amb les llengües que conviuen amb la poderosa llengua espanyola i amb la potent indústria editorial en castellà.
Quan fas això en una llista on, pel seu propi tarannà, de segur hi ha subscriptors amb poca tolerància per la diversitat, et trobes, de tant en tant, amb respostes privades de rebuig força violentes, especialment —i no ho dic per fer demagògia; és així— quan el que difons té a veure amb el català. Prou sabem que la gent d’aquesta mena no és molta, però sí molt sorollosa i molt emprenyadora. La darrera etzibada virtual que vaig rebre va ser, de fet, la que em va motivar a endegar un butlletí semblant a Infoeditexto, però centrat exclusivament en el futur mundial dels mitjans escrits, en la llengua catalana i en l’edició en català (i això, no hauria ni de dir-ho, no exclou cap racó del seu territori de parla, cap estàndard, ni cap gremi).
El primer que vaig fer és mirar d’esbrinar quina acollida podria tenir-hi, de manera que vaig enviar una consulta al propi Infoeditexto i a d’altres llistes sobre llengua catalana i traducció per copsar-ne l’interès dels subscriptors per un butlletí de les característiques que he descrit. Va ser en Xavier Rull qui em va fer el favor de difondre la consulta a l’Infozèfir (la mare de tots els butlletins de la RedIris que tenen a veure amb la llengua), i així va ser com vam acordar que, si de cas el meu projecte tenia prou quòrum i tirava endavant, ell em faria un cop de mà, malgrat anar de bòlit.
Els resultats van ser claríssims: només un 5 % dels subscriptors d’Infoeditexto —dels quals gairebé la meitat eren argentins!!!— es va mostrar interessat per una llista bessona per al català, mentre que, per exemple, un bon nombre de subscriptors d’Infozèfir van respondre que, si es duia a terme la idea, s’hi apuntarien sens dubte. Bé, la decisió estava presa: faríem l’Infoedicat.
El primer pas que vaig donar va ser comunicar el projecte al coordinador de llistes de RedIris, que de seguida em va respondre que potser no calia obrir un nou butlletí, i que amb crear un canal en català dins el propi Infoeditexto n’hi havia prou. Vaig quedar glaçada, i en Xavier... més aviat una altra cosa. Li vam replicar que havíem fet un tast entre els subscriptors d’Infoeditexto i gairebé no hi havia interès per una llista en català, que el potencial de subscriptors venia d’altres bandes, i que si algú cercava un butlletí sobre llengua i edició en català, potser que Infoeditexto no era el nom més identificatiu.
No va haver-hi manera. La resposta definitiva va ser: o agafeu el canal en català dins d’Infoeditexto (i demà mateix l’endeguem), o ja podeu iniciar el procediment administratiu establert per obrir llistes a la RedIris; un procediment que, per cert, jo ni tan sols havia hagut de seguir per obrir la meva primera llista a la RedIris, que la vaig obrir per apadrinament d’altre administrador, i que, a més, venint la proposta de l’Infoedicat d’una gestora i un editor de llistes RedIris, potser que no calia. Aquesta anècdota —i la incomprensió que palesa de les diferents realitats culturals, identitàries i fins i tot comunicatives que coexisteixen a Espanya— no és gens difícil d’extrapolar a situacions polítiques de més transcendència.
Per sort, el perfeccionament dels grups desenvolupats pels cercadors Yahoo i Google ens varen permetre tirar pel dret i posar en marxa el butlletí allà on podíem triar una interfície en català: Google.
El 10 de febrer del 2007 vaig obrir l’Infoedicat, el Xavier i jo el vam començar a promocionar i en un sol dia ja vam tenir 100 subscripcions, una xifra que en la llista en castellà (que després de molts anys ha arribat gairebé als 500) vam trigar setmanes a atènyer. Hores d’ara passem dels 200 subscriptors, i anem creixent, la qual cosa demostra que en un territori ben petit hi ha un interès per qüestions de llengua i cultura escrita francament notable.
Bé, qui hi sou ja sabeu que l’Infoedicat el meno (ara que camino soleta i el Xavier ja ha pogut tornar a les seves ocupacions habituals) de manera força intuïtiva, seleccionant continguts a partir dels meus propis interessos i difonent-los de manera tan ordenada com puc. Si més no, de moment no n’hem tingut cap queixa; més aviat hem fet colla i tenim molt bon rotllo, raó per la qual puc dir que si bé l’Infoedicat és el meu fill virtual més petit i tardà, també és el que, intel·lectualment i personalment, més alegries em dóna. I això també ho he d’agrair al tarannà dels seus membres, que són sempre afables i col·laboradors. Espero que seguim així molt de temps.
Ah! I gràcies de tot cor, Xavier.
Silvia (sense accent) Senz, cofundadora i administradora de l’Infoedicat
