Fa temps que tenia ganes d’endegar un projecte llargament covat: un e-butlletí per subscripció especialment dedicat a l’edició en català, on poder estendre la tasca informativa que la Montse Alberte i jo (Silvia Senz) desenvolupem des de fa anys a Infoeditexto.

Gràcies a la col·laboració d’en Xavier Rull, que m’acompanya i m’assessora en aquesta nova empresa, la idea ja és un fet. Us hi convidem:

Infoedicat és un butlletí informatiu electrònic sobre el món del llibre, l’edició i la traducció literària en català, allotjat a Grups de Google, que té com a finalitat divulgar informació pràctica i d’actualitat per als professionals del sector, com ara:

• Informació sobre actes formatius o trobades del sector: seminaris, col·loquis, conferències, congressos, jornades, etc. (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació EV).

• Informació sobre cursos de formació especialitzada, gratuïts, subvencionats, amb descompte o molt econòmics (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació FORM).

• Notícies de premsa digital i blogs (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació NOT).

• Novetats bibliogràfiques i hemerogràfiques, sobretot revistes sobre el món del llibre, l’edició i la traducció editorial, manuals d’estil, orientacions gramaticals o tipogràfiques, etc. (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació BIBL).

• Recursos en línia (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació REC).

• Documents i informació legal, socioprofessional i gremial (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació DOC).

• Ofertes laborals (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació LAB).

Els continguts d’Infoedicat són generalment en llengua catalana.

RESPONSABLES D’INFOEDICAT I PARTICIPACIÓ

• Infoedicat està administrat i editat per:

Silvia Senz

Xavier Rull

infoedicat@gmail.com

• Els subscriptors d’Infoedicat poden contribuir-hi enviant informacions pertinents a l’adreça <infoedicat@gmail.com>

ADREÇA WEB

<http://groups.google.com/group/infoedicat>

MECANISMES DE SUBSCRIPCIÓ, BAIXA I CONFIGURACIÓ DEL MODE DE RECEPCIÓ DE MISSATGES

1) Per accedir al grup i al seu web, en primer lloc cal tenir o obrir un compte de Google. Si encara no n’heu configurat cap, podeu crear-lo 1) Per accedir al grup i al seu web, en primer lloc cal tenir o obrir un compte de Google. Si encara no n’heu configurat cap, podeu crear-lo aquí.

(Per consultar qualsevol dubte sobre el funcionament dels Grups de Google, aneu a la pàgina: )

2) Un cop obert el vostre compte, per subscriure’s a Infoedicat teniu dues opcions:

• Via correu electrònic:

Envieu un missatge buit (sense text ni a l’assumpte ni al cos del missatge) a la següent adreça:

infoedicat-subscribe@googlegroups.com

Rebreu tot seguit un missatge de confirmació en la vostra adreça de subscripció, les indicacions del qual heu de seguir per ingressar al grup i configurar el mode de subscripció que preferiu.

• Via web, entrant a:

http://groups.google.com/group/infoedicat/manage_editinfo

I, un cop dins, clicant al marge dret de la pantalla en el text.

Uneix-te a aquest grup

En la pàgina següent es configura el mode de recepció de la llista i es finalitza el procés de subscripció.

3) Per cancel·lar-ne la subscripció, envieu un missatge buit a la següent adreça: infoedicat-unsubscribe@googlegroups.com

Rebreu tot seguit un missatge de confirmació en la vostra adreça de subscripció, les indicacions del qual heu de seguir per abandonar el grup.

Etiquetas: Infoedicat, traducció, edició, correcció:, món, del, llibre, català

Ahir, 21 de febrer, l’Any Internacional de les Llengües (2008) es va obrir amb la celebració del  Dia Internacional de la Llengua Materna, una diada anual instituïda l’any 1999 per la Conferència General de la UNESCO, per tal de cridar l’atenció sobre la fragilitat de milers de llengües que, durant els darrers segles, s’han anat convertint en llengües marginals en un context de consolidació de llengües oficials i de llengües de comunitats lingüístiques més poderoses des del punt de vista demogràfic, econòmic o mediàtic.

És, doncs, no només una data de celebració del multilingüisme, sinó de quelcom molt més necessari en temps de globalització uniformadora i reduccionista: de reivindicació de la sostenibilitat del patrimoni lingüístic de la humanitat. Perquè amb la desaparició d’una llengua, «perdem el coneixement col·lectiu, únic i mil·lenari, transmès per aquesta llengua [...]. Això pot incloure esferes del coneixement humà com la història, generalment oral, l’ecologia, la biodiversitat, les plantes medicinals, les pràctiques espirituals, la literatura oral, l’humor, les cançons, etc. També implica la pèrdua de la identitat social i cultural, ja que el símbol d’identitat grupal més poderós és la llengua». (Llengües d’Amèrica. IV Fòrum de les Llengües Ameríndies/Lenguas de América. IV Forum de las Lenguas Amerindias, Casa Amèrica Catalunya-ACCD-Linguapax-Linguamón, Barcelona, Km 13.774, 2007, cap. «Diversitat cultural i patrimoni cultural immaterial a Amèrica Llatina i el Carib», p. 174.)

Tanmateix, no falta qui (1, 2,* 3...) en perverteix i capgira el contingut reivindicatiu, en una acomodació del discurs de l’ecolingüística al neoliberalisme aristolingüístic que, en combinació amb el nacionalisme espanyol, té a Espanya usos estratègics tant en la legitimació de l’estatus de privilegi de la llengua castellana de portes endins, com en la legitimació del seu estatus de llengua internacional «de primera divisió» —i de les accions coordinades i les polítiques cultural, exterior i econòmica* que la promouen— de portes enfora (fet que ben aviat analitzarem en aquest blog). Com denunciaven Joan Moles i Jordi Palou a «Salvar les llengües americanes: el que fem malament, sabem fer-ho millor?» (o. cit., pp. 36-46), no debades els governs europeus —l’espanyol inclòs—, els seus polítics, els seus intel·lectuals i els seus mitjans de comunicació han construït un doble discurs, ple de cinisme, sobre les llengües:

1) el políticament correcte, segons el qual s’elogia la diversitat lingüística («Què boniques, importants i bla, bla, bla que són les llengües dels altres! Com més exòtiques, rurals, petites, folklòriques, aïllades... més boniques i interessants!»);

2) el NIMBY (not in my back yard), segons el qual la diversitat lingüística està molt bé, però sempre que no hi haguem de destinar gaire recursos, no entorpeixi l’avenç nacional i internacional de la nostra pròpia llengua, i puguem confinar-la en reserves lingüístiques (per a les llengües que encara malden per perviure) o en museus antropològics (per a les que ja han «traspassat»). Una actitud de la qual, per cert i paradoxalment, no estem exempts els catalanoparlants a l’hora d’implicar-nos en el qüestionament dels estralls de l’herència lingüística colonial i post-colonial de l’espanyol més enllà de les nostres fronteres.

Potser que ens ho fem mirar.

Silvia Senz (Sabadell)

*Recomanem als lectors d’A&C que llegeixin també amb atenció els encertats comentaris al peu d’aquestes notícies.

Etiquetas: Dia, Internacional, de, la, Llengua, Materna, ecolingüística, sostenibilitat, cinisme

Ja ho dèiem fa ben pocs dies: la perversió del discurs del multilingüisme, de l’interculturalisme i de la defensa dels drets lingüístics en societats cada cop més complexes (lingüística i culturalment) és, hores d’ara, l’estratègia desplegada pels interessats en perpetuar l’estatus d’hegemonia de la llengua castellana a Espanya, i per reclamar-hi un estatus equiparable al de l’anglès (o almenys al del francès) en el món.

Una mostra ben clara és el groller parany de l’escola pública catalana que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, vol obrir a la capital «en atenció» a la demanda que hi ha per part de la comunitat catalana instal·lada a Madrid —confonent, com sempre, l’essència del que és públic amb els criteris propis del sector privat empresarial—, amb un afany exemplificador/distorsionador ben palès en aquesta genial paròdia del nois del Polònia.

Afortunadament, la reacció del Departament d’Educació mostra que no som tan babaus d’empassar-nos l’ham: ha ofert d’ampliar el suport perquè els alumnes estrangers puguin aprendre la seva llengua i cultura d’origen en horari extraescolar:

El Departament d’Educació potenciarà les classes extraescolars destinades a aquells alumnes que volen aprendre la cultura i llengua d’origen pròpia. A Catalunya en el curs 2007-2008, 1902 alumnes estudien la llengua materna com a activitat extraescolar als mateixos centres docents. Les llengües que actualment es poden aprendre són l’àrab, el xinès, l’amazig, l’holandès, el portuguès i el romanès. El director general d’Innovació, Joan Badia, ha explicat que des del Departament s’han signat convenis amb institucions, consolats o associacions perquè els alumnes puguin aprendre la seva llengua amb l’objectiu de preservar la “riquesa lingüística” del país.
Actualment, les llengües maternes més esteses entre l’alumnat català són l’àrab, l’amazig, el romanès i el xinès (mandarí). En total, els alumnes d’origen estranger a Catalunya procedeixen de 155 estats diferents, però parlen més de 250 llengües. A banda de potenciar les classes extraescolars, el Departament, fruit d’una resolució del Parlament de Catalunya, està treballant per incorporar com a llengua extraescolar el quítxua, que es parla a països com Equador, Bolívia, Xile o l’Argentina, i en un futur l’urdu, que es parla majoritàriament a l’Índia i el Pakistan.

Per sort, al Govern de la Generalitat de Catalunya encara li queda un bri de discerniment del que és públic i del que és privat, i del que significa veritablement, des d’un punt de vista educatiu, harmonitzar els diferents papers de les llengües (cohesió social, funcionalitat i enriquiment cultural). I ha demostrat que té, a més, clara consciència de la necessitat d’allunyar-se d’una polarització castellanoparlants/catalanoparlants que no només és nociva, sinó que ja no respon a cap realitat social (vegeu 1 i 2).

Per cert, de la notícia citada, no es perdi el lector la lectura de la relació entre respecte a la diversitat i millora dels negocis, un fet que encara moltes empreses (no cal dir les editorials catalanes) ignoren i que fa que no promoguin com cal el desenvolupament i implementació empresarial de les tecnologies lingüístiques que tan fàcilment podrien franquejar els obstacles de la diversitat.

Ja ho comentava en Miquel Pueyo a El fantasma de la mort del català (pp. 77 i 78):

[...] moltes empreses, multinacionals o no, són cada cop més conscients dels inconvenients que els planteja pretendre funcionar en una sola llengua —l’any 2000, al Regne Unit, l’Informe Nuffield va demostrar a les empreses britàniques que confiaven excessivament en l’autosuficiència del seu monolingüisme anglès [el mateix que passa amb el castellà a les empreses espanyoles que operen a Espanya i Amèrica Llatina] i que això els estava fent perdre un 20 % d’oportunitats de negoci , davant dels competidors que podien atendre els clients en les seves respectives llengües—. Per tant, l’ús de la llengua del client és una estratègia intel·ligent de proximitat que augmenta la seva satisfacció i que en facilita la fidelització. L’experiència de grans empreses catalanes que posen a disposició dels seus clients webs multilingües per interaccionar amb ells i per a les seves transaccions econòmiques [...] demostra que entre un 80 % i un 98 % d’aquesta tria, l’opció es la llengua catalana.

Actualització (03/03/2008): Per la seva banda, com recollia recentment el diari digital Directe!cat, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha començat a distribuir entre els assistents a les fires internacionals el llibret informatiu Catalan, a business opportunity (en anglès) explicant l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana i el potencial del mercat en català.

Silvia Senz (Sabadell)

Etiquetas: multilingüisme, interculturalisme, escola, pública, educació, empreses, tecnologia, lingüística, riquesa

En aquesta magnífica paròdia noruega ens podem veure ben reflectits els editors que arribem atemorits a la revolució digital, i publiquem, com qui diu, un blog a les palpentes.

Tan i tan bé com anava el pergamí...

Etiquetas: llibre, revolució, digital, tecnologia